Es cert que no
només va ser un dilluns, la aventura va començar el diumenge però en 24h ja
tenia un “Vivak la Vida Loka” al sarró!!
Balcó natural a mig pujar a Guils - Fontanera.
Feia anys que li
tenia l’ull posat a les immenses esplanades de prat alpí del avant cim del Puigpedròs.
Però per arribar-hi calia portar la bici a coll durant un munt de metres de
desnivell, des del refugi de Malniu a 2100 fins al cim del Puigpedrós a 2900, millor
no calcular-ho...
Després d’haver
estat per Alaska, el Puigpedrós havia de ser un joc de nines, i ho vas ser.
Aquest cop la
escollida va ser la Surly Wednesday, tot i haver-les passejat per Lapònia
encara no n’havia provat cap en plena acció. A la motxilla, la Vaude Moab de 20
ltrs, un mini sac, una mini funda de bivac i una esterilla inflable light. D’abric
dos jaquetes Vaude, la Larice de softshell i la Escape Bike Light com impermeable.
Mitja barra de pa, embotit local, 4 barretes i 4 plàtans. Lo just i necessari
per passar una nit fora de casa sense dependre de ningú.
Els prats del Refugi de la Feia.
De Puigcerdà cap
a la Tour de Carol, i des d’allà pujar per corriols primer i pistes desprès fins
a Guils-Fontanera on h havia una competició de pic-nic’s, o això semblava... la
ruta de fuga estava clara, refugi de la Feixa i seguir el GR11 fins al refugi
de Malniu, interessant sender per fer en Fat Bike, pedres i rocs a dojo!!!
Després de passar
una bona estona xerrant amb el Juan, company de fatigues a Marroc i Lapònia, i
que aquest estiu treballa al refugi, tocava continuar una mica més enllà per
trobar un lloc amb vistes per fer el bivac i gaudir d’un cel estrellat com
pocs, fins que va sortir la lluna....
El bivac d'alçada!!
El Cadí amb les primeres llums. El Comabona ja va caure fa un parell d'anys!!
Les primeres
llums del matí toquen diana. És l’hora d’afrontar la part més pesada de la ruta
800 m de desnivell fins el cim del
Puigpedròs portejant la bici. Sembla una currada, i ho va ser, però la
recompensa valia la pena.
Carregant la Surly.
Un dia espectacular, alguna pedalada es va poguer fer durant la pujada final.
No era de la seva talla...
El dia
anticiclònic oferia un paisatge a l’alçada de les circumstancies, aire net i
sense núvols, fins i tot l’Aneto sembla
que es pogués tocar!!
El cim del Puigpedròs, 2914 m.
I per fi havia
arribat el moment, quasi 2000 m de descens directes fins a Puigcerdà, casc
cordat, desinflar rodes i avall!!
L'inacabable descens per prats alpins!!
Els primers 6 km
de prats alpins sense cap mena de camí i farcits de pedres de granit, un plaer
pels sentits!!! Baixar per allà on et vingui de gust, crear la teva apropia línia
a seguir, amb la absorció de les rodes de la Fat que s’ho mengen tot!!! No li
fan fàstic a res!!! Herba flonja, rocs grans i petits, graons d’herba... I la
fauna local, isards, cavall i baques flipant sense saber que fer al veurem
passar, si fugir, quedar-se immòbils a veure el boig passar de llarg o tirar-me
pedres...
Cara de baca impassible, aparentment...
Aquesta bici s'ho traga tot!!!
L'últim prat i el més habitat.
Però tot lo bo s’acaba
i 700 m de desnivell més avall els immensos prats s’acabaven i el pendent és pronuncia mica en mica,
primer per corriols pedregosos, on la Surly Wednesday continuava donant el
callo.
Un dia radiant!
Desprès una zona de petits arbustos que obligaven a baixar uns metres a
peu per apareixia més tard en un sistema de pistes ramaderes en desús i poc
definides, a estones cobertes d’herba i a estones cobertes de enormes pedres sueltes
amb pendents pronunciats, però amb aquelles rodes tot passa bé!!!
Pedres i més pedres... i baixa que baixa...
I així fins
arribar a unes pistes aparentment més transitades i compactes que et deixen a l’entrada de
la “Trialera de les Zetes”, una trialera 5 estrelles que et porta de pet al riu
Querol. La tornada a Puigcerdà un pur
tràmit per descarregar braços i canells.
Les Zetes, la cirereta del pastís!!!
24 hores que han
donat per molt, la pujada a Guils, La Feixa i Malniu, un bivac a muntanya, fer
un dels cims més alts de la Cerdanya i un dels descens en Fat Bike més llargs
que he fet al Pirineu.
I del material
que dir...? un 10 per Surly i Vaude!! La Surly cap problema, ni punxades!! I de
Vaude, equipació robusta, còmoda i una motxilla feta a mida per aquestes aventures, que més es pot demanar?
Aquí la ruta!!!
